En aquest espai es projecta un híbrid entre el videoart i el curtmetratge que forma part de Hitomi. El conjunt simbolitza la idea d’experimentar l’estança en una sala mig en funcionament mig en ruïnes per transmetre una sensació fantasmagòrica a les persones que el visitin. És a dir, ja no existeix el cinema, però un cop dins el lloc comença a funcionar de nou i quan les persones marxin, el cinema tornarà a ser una ruïna abandonada.

Per què es fa ús d’una instal·lació per a projectar un curtmetratge? Per què no s’ha distribuït Hitomi de manera clàssica pels festivals cinematogràfics? La resposta a la pregunta és senzilla, la instal·lació és part de l’obra i part del simbolisme. Hitomi tracta sobre el perill d’extinció del cinema (l’espai). Per això, el lloc on hauria d’habitar l’obra seria entorn d’una instal·lació que representés un cinema clàssic, que no lluís com una multisala, i que, a més, fos abandonat.

Constantment es parla de l’espai en la peça audiovisual, però també, és molt important donar el protagonisme al propi espai perquè tingui veu i cos.

HITOMI - SINOPSIS:

La Hitomi s’ha escapat de casa per refugiar-se en l’últim cinema existent però abandonat de la ciutat, ja que la seva mare està a punt de perdre la vista i desitja que la seva filla vagi a un cinema abans que l’última sala s’extingeixi, mentre que el seu pare l’està buscant desesperat pels carrers de Barcelona.

Dins del cinema, la Hitomi durà a terme una introspecció personal a través de la pantalla, fent un recorregut pels seus records més íntims, els quals es representaran en forma de somnis. Aquestes imatges que provenen del subconscient de la protagonista, hi seran projectades gràcies a un home estrany, el qual forma part del cinema i amb les seves últimes forces, el farà funcionar, possiblement, per últim cop.