Ens sumem a grans idees que som incapaços de sostenir íntegrament. Moltes d’elles representen progrés, canvi i evolució, però també són l’origen de les actituds hipòcrites de la nostra societat. "Los veganos compran flores" és un exercici d’autocrítica que posa de manifest les contradiccions en què tots caiem. Ivan Forcadell (1993) creua el límit de tot allò que no s’ha de dir amb aquest experiment que reivindica la seva necessitat d’acabar amb la hipocresia i els silencis imposats per la moral contemporània.

La mostra és un homenatge a les flors, protagonistes de l’univers divertit, despreocupat i desmesurat que inunda la sala. L’artista vol donar veu a aquests éssers, parlar dels seus sentiments i construir-los un espai segur; posar de manifest que no totes són iguals, no totes gaudeixen del mateix estat mental ni tenen els mateixos somnis … Parlem dels seus fetitxes? Sempre en clau d’humor, l’autor s’imagina com ha de ser el dia a dia d’una flor. Es pregunta: Algú pensa alguna vegada en com se sent aquesta rosa que és utilitzada indiscriminadament per enterraments i celebracions?, què tal es trobarà la camamilla?, o què passa si l’espígol no s’ha aixecat d’humor per dissimular males olors?

El codi de l’exposició és la ironia, present en cada símbol, en el llenguatge, en els colors. També en "Otro precio en el amor", la primera peça de videoart de l’artista, que transporta el visitant a aquell moment en què va desfullar una flor per obligar-lo a sentir els crits d’un ésser que està sent mutilat. L’artista ens situa en el lloc de l’altre a través d’un so estrident i agònic. Així, posa de manifest el dolor dels altres i com l’utilitzem en el nostre propi benefici.

"La virgen de las flores", el segon eix de la mostra, encarna aquesta tradició tan present sempre en les propostes de Forcadell. Es tracta d’una verge d’aire kitsch que al·ludeix a aquelles cultures precristianes en què les flors eren l’element central de les ofrenes. L’artista busca convertir a l’espectador a devot i, amb cert sarcasme, el convida a participar d’aquest ritu que consisteix a oferir una flor i condemnar-la a observar el món des de la impotència. Els jutges de l’acte són els apotecaris situats davant de la verge. Aquests evidencien la gran contradicció de la mostra

I és que són al mateix temps recipients de vida, mentre que mantenen les flors fresques, i urnes funeràries, ja que en el fons són espais sense escapatòria per a elles.

Forcadell juga amb l’espectador i li proposa amb enginy un exercici d’autocrítica. Representa el subtil de les contradiccions i es planteja si serem capaços de percebre totes aquelles en les que incorrem. "Los veganos compran flores" és una evidència d’aquella fina línia que sustenta la nostra moral.