En les obres de Madrigal, el cos no només ocupa un espai físic, sinó que es construeix en relació a l'entorn on s'insereix. Les seves instal·lacions i obres reflexionen sobre la nostra relació amb l'entorn urbà, un espai que passa desapercebut en la nostra vida quotidiana, i amb el qual no desenvolupem una experiència sensible que transcendeixi el moment que passa. És el «no-lloc» de la vida quotidiana.

Per a aquesta exposició, l'artista mexicà es va inspirar en els edificis més representatius de Barcelona. El projecte neix de la necessitat de passejar per la ciutat i abstraure les sensacions i emocions que genera caminar pels carrers. En paraules del mateix artista, «la mirada s'omple d'espais íntims que volem apropiar-nos a cada segon i a cada pas».