Paradís Artificial és una obra que formalitza l’atracció de l’ésser humà per les lluentors de l’artificialitat. El bípede s’ha especialitzat en la construcció d’útils tecnològics. Un artefacte millora al seu precedent, instituint la cultura artificial en la qual ens trobem submergits. La societat sencera viu immersa en un món artificial al qual acceptem amb naturalitat. Estem submergits en paradigmes artificials que ens condueixen a la biotecnologia.

Dominar les dures condicions de la vida prehistòrica, ha portat a la humanitat a recrear un paradís artificial que depèn d’una gran complexitat tecnològica per al seu manteniment. Però és evident que aquesta complexitat no és garantia de seguretat i tampoc de sostenibilitat. No obstant això ja no podem prescindir de la tècnica, perquè depenem d’una enginyeria que s’aplica en la solució dels problemes. S’ha anomenat als temps en què vivim la Antroposfera. És a dir, l’ésser humà és qui ha establert les condicions de vida en el planeta, el seu manteniment i qui decideix el seu futur. És la perspectiva biopolítica tecnològica la que dictamina el ritme del món.

El projecte tracta sobre l’artificialitat, com a extensió de la idea d’art. S’evidencia la identitat entre la matèria de l’obra d’art i el concepte expositiu. Paradís Artificial fa referència a l’atracció de l’ésser humà pel producte del seu treball tècnic, extensivament per un possible futur biomecánico.

L’obra presenta abstractament aquesta fascinació, la pell de la màquina, com a reflexió de la llum sobre l’objecte. La matèria que es manipula és l’alumini, metall sintètic fabricat a partir de pols de bauxita.

L’exposició es desenvolupa en 8 formats diferents, en un ambient de festiva artificialitat…

Què no és artificial a la sala d’exposició? Potser encara el cos de l’observador.“

-Jordi Gispert Pi