Si tenim present que la fotografia no va començar a ser valorada com un art digne de figurar en les col·leccions més importants fins al boom que va succeir als anys noranta -fa només trenta anys-, no resulta tan estrany que hagi trigat a reconèixer degudament les millors obres dels autors de còmic, dibuixants o també guionistes. No obstant això, el reconeixement del còmic ha començat recentment i va en augment en alguns països, com els Estats Units o França, tant a museus i galeries com subhastes d’art.
La mostra ComicLAB 2024. Gràfica lliure vol també recordar, o simplement mostrar, que aquest art anomenat còmic, historieta i d’altres maneres, que va ser, és i serà molt més que un art que es pot reduir a etiquetes com “Novel·la gràfica” o qualsevol altra. Estem parlant de dibuix, d’un dels dibuixants, i dels seus dibuixos, d’una creació gràfica que comporta un component narratiu -desenvolupat o només insinuat-, que pot incloure paraules o no fer-ho, que és lliure, i per això pot escollir diferents maneres i tons, des de la narració convencional o clàssica fins a la síntesi humorística o l’expressió plàstica de caràcter més experimental, abstracte o surrealista, en clau d’assaig o poesia.
Finalment, hi ha un tercer aspecte que defineix aquesta proposta: el seu caràcter intergeneracional, que significa una certa continuïtat en la creació gràfica de caràcter innovador. La selecció de dibuixant que exposen a la galeria LAB 36 abraça temporalment un conjunt d’autors nascuts entre el 1956 i 1993 i obres realitzades des dels anys 80 del segle XX fins als actuals anys vint del segle XXI que alguns potser imaginem lluminosos i que, de moment, estan resultant ser bastant obscurs. Però no per l’art.
La selecció exposada a ComicLAB 2024. Gràfica lliure reuneix dibuixos inèdits i recents, alguns d’ells realitzats ex profeso per aquesta mostra (els de Pere Joan, Olaf, Fum), i també dibuixos anteriors, i poques vegades exposant en el seu format original. Aquests són els agents que configuren aquesta exposició de gràfica lliure:
Pere Joan (Palma, 1956), Isa Feu (Barcelona, 1956), Calpurnio (Zaragoza, 1959-Valencia, 2022), Olaf Ladousse (París, 1967), Ana Galvañ (Murcia, 1975), Marc Torices (Barcelona, 1989), Fum (Barcelona, 1989) i Conxita Herrero (El Prat de Llobregat, 1993).
Els més veterans van ser en el seu dia fundadors i col·laboradors de les millors revistes de còmic dels anys vuitanta: “Cairo” (Pere Joan), “El Víbora” (Isa Feu) I “Makoki” (Calpurnio). Olaf Ladousse -fundador del millor fanzine que conec: “Qué Suerte!”- i Ana Galvañ representant la generació intermèdia. I Marc Torices (ator de “Cornelius”), Fum (“Asunción el televisor”) i Conxita Herrero (“Gran bola de helado”) són tres dels dibuixants més originals de l'última generació.
I ens complau especialment exposar diversos dibuixos originals de Calpurnio, creador d'una obra extensa i memorable: “El bueno de Cuttlas”.
- Juan Bufill
