El proyecto se presenta en dos actos; el primero como introducción y marco referencial, como El projecte Psicoarquitectura es desenvolupa en dos actes; el primer com a introducció i marc referencial, i el segon resulta en la intervenció artística que s'incorpora al marc del Pavelló que va inspirar la reflexió inicial.

L'artista pren com a punt de referència les formes simètriques que es creen a les superfícies del Pavelló i fa un paral·lelisme amb les formes de les làmines que el psiquiatre Hermann Rorschach (1884-1922) va crear plegant un full amb una taca de tinta com a mètode projectiu per avaluar i diagnosticar la persona que les mira en funció d’allò que hi veu. Les respostes que es generen en l'intent de donar sentit figuratiu a l'ambigüitat de les formes revelen els aspectes de la vida mental implícits en l'acte de conèixer. De la mateixa manera Oscar Abraham Pabón ens proposa un gir que ens porta de l'objecte a interpretar al subjecte interpretat.

Com a segon acte Oscar Abraham Pabón ens presenta la materialització d'un mur sobre l'estany gran del Pavelló fet de blocs de terra cuita (Calibric ONE). Sobre la superfície del mur cala el dibuix d'una nova taca de tinta feta a partir de les seves possibilitats interpretatives i que s' interrelaciona amb el Pavelló i amb el seu propi reflex que la duplica a l'aigua.

El bloc d'argila s'ofereix com a objecte d'interpretació, on el mur s'aborda com una superfície o pell que mostrant-se en els diferents nivells de les capes que el conformen fa tangible i porta a la superfície una dimensió interna; que implica tant la història constructiva del material com el seu paper en l'arquitectura i l'urbanisme del segle XX.

El mateix Ludwig Mies van der Rohe va utilitzar maó com a material estructural i per les seves característiques estètiques en algunes de les seves obres simultànies al Pavelló de Barcelona com a la Haus Lange i la Haus Esters a Krefeld. Com va destacar Werner Blaser a Mies van der Rohe: The Art of Structure, "the structure of a brick wall begins already with the smallest divisible unit: the brick". Aquesta unitat bàsica es trasllada ara al Pavelló recalcant la relació entre estructura, materialitat i bellesa, en aquest cas amb un mur exempt i treballat ("free standing wall").

"Si el pavelló d'Alemanya de 1929 simbolitza el futur de la casa moderna, la proposta "Psicoarquitectura" podria oferir una interpretació de l'esdevenir d'aquesta modernitat, però ara des d'una dimensió psíquica i somatitzada, entenc el maó d'argila com una pell que cobreix bona part de l'arquitectura i la ciutat heretada del projecte modern." - Oscar Abraham Pabón