PSYCHOFLAGE
Instal·lació interactiva multisensorial a gran escala que transforma l'espai expositiu en un món de somni i fantasia psicodèlica. Consta de vint mòduls inflables fabricats amb teixits de colors, equipats amb sistemes electrònics interactius artesanals que controlen ventiladors i llums. Els aparells generen diversos moviments a mesura que s'infla i es desinfla, donant la sensació de respiració orgànica. En lloc de presentar una estètica dominada per metàfores de productivitat, velocitat i competitivitat, sovint associades a les tecnologies, la peça ens convida a aproximar-nos a elles d'una manera tranquil·la i relaxada, oferint una experiència semblant a l'espiritualitat.

ESPÈCIES I, II & III
Més enllà de qüestionar els recursos tecnològics necessaris per desenvolupar una futura "consciència" artificial, aquest projecte argumenta que les seves possibilitats d'existència depenen, en gran mesura, d'una qüestió d'atribució filosòfica. Per a això, els tres dispositius robòtics que formen part del treball es construeixen a partir d'algoritmes inspirats en idees filosòfiques que proposen formes alternatives d'existir, evolucionar i sentir, a través de la programació i l'electrònica creativa. Amb els seus moviments, busquen generar un sentit d'existència allunyat de la simulació de l'humà, per explorar la seva pròpia essència màquina.

HIPÈRBOLE
Es tracta d'un experiment mecànic i algorítmic l'objectiu del qual és dissenyar i desenvolupar una màquina cognitiva alternativa, construïda a partir d'electrònica artesanal. Aquesta màquina difereix, intencionadament, de l'ús predominant de les tècniques d'IA convencionals, com l'aprenentatge automàtic. Es pretén que l'audiència el reconegui com a cognitiu, emfatitzant les seves característiques operatives i l'estructura del seu codi. A diferència d'altres propostes en la intersecció entre la IA i l'art, que sovint se centren en el potencial creatiu de les màquines, aquest projecte investiga i experimenta amb les característiques essencials que els sistemes cognitius artificials han de posseir per ser reconeguts com a organismes existents. Només després d'aquest procés d'autonomia dels sistemes tècnics podrem parlar realment de la creativitat de les màquines.