Si tenim present que la fotografia no va començar a ser valorada com un art digne de figurar en les col·leccions més importants fins al boom que va succeir als anys noranta -fa només trenta anys-, no resulta tan estranya aquesta tardança a reconèixer degudament les millors obres dels autors de còmic, dibuixants o també guionistes. No obstant això, el reconeixement del còmic ha començat recentment i va en augment en alguns països, com els Estats Units o França, tant a museus i galeries com subhastes d’art.
La mostra ComicLAB 2024. Gràfica lliure vol també recordar, o simplement mostrar, que aquest art anomenat còmic, historieta i d'altres maneres, que va ser, és i serà molt més que un art que es pot reduir a etiquetes com "novel·la gràfica" o qualsevol altra. Estem parlant de dibuix, d'uns dibuixants, i dels seus dibuixos, d'una creació gràfica que comporta un component narratiu -desenvolupat o només insinuat-, que pot incloure paraules o no fer-ho, que és lliure, i per això pot escollir diferents maneres i tons, des de la narració convencional o clàssica fins a la síntesi humorística o l'expressió plàstica de caràcter més experimental, abstracte o surrealista, en clau d'assaig o poesia.
Finalment, hi ha un tercer aspecte que defineix aquesta proposta: el seu caràcter intergeneracional, que significa una certa continuïtat en la creació gràfica de caràcter innovador. La selecció de dibuixant que exposen a la galeria LAB 36 abraça temporalment un conjunt d'autors nascuts entre el 1956 i 1993 i obres realitzades des dels anys 80 del segle XX fins als actuals anys vint del segle XXI que alguns potser imaginem lluminosos i que, de moment, estan resultant ser bastant obscurs. Però no per l’art.
La selecció exposada a Comic LAB 2024. Gràfica lliure reuneix dibuixos inèdits i recents, alguns d’ells realitzats ex profeso per aquesta mostra (els de Pere Joan, Olaf, Fum), i també dibuixos anteriors, i poques vegades exposats en el seu format original. Aquests són els agents que configuren aquesta exposició de gràfica lliure:
Pere Joan (Palma, 1956)
Isa Feu (Barcelona, 1956)
Calpurnio (Zaragoza, 1959-Valencia, 2022)
Olaf Ladousse (París, 1967)
Ana Galvañ (Murcia, 1975)
Marc Torices (Barcelona, 1989)
Fum (Barcelona, 1989)
Conxita Herrero (El Prat de Llobregat, 1993).
Els més veterans van ser en el seu dia fundadors i col·laboradors de les millors revistes de còmic dels anys vuitanta: "Cairo" (Pere Joan), "El Víbora" (Isa Feu) I "Makoki" (Calpurnio). Olaf Ladousse -fundador del millor fanzine que conec: "¡Qué Suerte!"- i Ana Galvañ representant la generació intermèdia. I Marc Torices (autor de "Cornelius"), Fum ("Asunción el televisor") i Conxita Herrero ("Gran bola de helado") són tres dels dibuixants més originals de l'última generació.
I ens complau especialment exposar diversos dibuixos originals de Calpurnio, creador d'una obra extensa i memorable: "El bueno de Cuttlas".
Juan Bufill - Comissari de l’exposició “ComicLAB 2024. Gràfica lliure”
