En el marc de LOOP Festival 2023, presentem “Melancolia” de l'artista i cineasta Jose María de Orbe. La mostra s'estructura en dos actes: una exposició del seu projecte fotogràfic més recent i la projecció del seu últim metratge “XXX,I”.
XXX, I
En el seu tractat sobre la melancolia, Aristòtil distingia entre els humors simètrics i els asimètrics. De la preeminència dels uns o els altres depenia que la melancolia fos una malaltia o una qualitat pròpia dels homes extraordinaris. “XXX, I” és un recorregut per una carretera misteriosa que explora les relacions entre la simetria i la ruptura d'aquesta; un viatge a través de la melancolia.
PROYECTO FOTOGRÁFICO
“Si la modernitat -i la postmodernitat- són el transitori, el fugitiu i lo contingent, com van preveure Nietzsche, Dostoievsky o Baudelaire, i la societat occidental sent una especial veneració per la novetat, la velocitat i el progrés, el contrari ha de ser la temprança, el valor i el durador: l'etern. A la mercè del present i de l'efímer, l'ésser humà no pot menys que vagar, precipitat i apressat, a través d'un univers mancat de sentit, perseguit per la falta de temps”.Inspirat en aquestes paraules de Rob Riemen, recollides en el seu llibre “Noblesa d’Esperit” (2008), vaig decidir treballar sobre imatges dels orígens de la fotografia, resignificant-les i atorgant-los una segona vida, una nova trobada amb la llum. Vaig buscar les imatges fotogràfiques als arxius dels EUA, la nació que va néixer i va créixer al mateix temps que la fotografia. Aquestes imatges tenen el seu origen l’any 1860, durant la guerra civil nord-americana. La meva intenció no era fer un repàs de la disputa -el que desgraciadament hagués sigut d'actualitat- sinó elaborar un llenguatge amb imatges fotogràfiques d'aquells anys i les textures que el pas del temps ha gravat sobre elles. Les noves imatges proposen reinterpretacions del passat barrejades amb visions producte de la meva imaginació. Per fer-ho, he realitzat un procés d'apropiacionisme, mitjançant una immersió lenta i profunda a les plaques fotogràfiques originals, fins aconseguir identificar-me amb elles de manera íntima i personal. En aquest diàleg, he combinat una mirada actual als daguerreotips i a les plaques de col·lodió humit amb la mirada originària dels autors de les imatges.
Un procés que m'ha portat irremissiblement a un estat de melancolia, no per pensar que aquells temps i aquesta forma primigènia de fotografiar fos millor que l'actual, sinó per no oblidar on resideixen les arrels de la fotografia, l'origen de l'art fotogràfic. Les imatges de la sèrie, tractades amb les tècniques digitals actuals representen una unió entre passat i present, entre dues maneres de treballar que se sumen i es potencien mútuament, conformant un homenatge al sòlid i a l'etern. He intentat que aquestes imatges matinguin la calma fins i tot en moments desconcertants. - José María d'Orbe - Setembre 2023, Ses Mesquins, Menorca
SOBRE JOSÉ MARÍA DE ORBE Y KLINGENBERG
José María d'Orbe i Klingenberg (Sant Sebastià, 1958) es va graduar l'any 1985 en direcció cinematogràfica per l’American Film Institute (Los Angeles, EUA).“Aita” (2010), el seu llargmetratge més destacat, es va considerar una de les 10 millors pel·lícules de l'any per la revista Sight&Sound; va rebre premis entre els quals destaquen la Concha de plata a la millor fotografia (Zinemaldi, Sant Sebastià); el Premi Puma de Plata a la Millor Pel·lícula (FICUNAM, Mèxic); i s'ha projectat al MoMa - Documentary Fortnight (Nova York) i al Tate Modern of London – Joan Miró Anthology, entre altres.
Actualmente, combina la seva activitat de director, productor i guionista amb la fotografia artística i ha realitzat exposicions a galeries i entitats nacionals com Galeria Senda (Barcelona), Galeria Kur (Sant Sebastian).