Sergio Mora, nacido a Barcelona el 30 d'ener de l'any 1975, va guanyar un Grammy per la seva portada del disc “El Poeta Halley” del grup Love of Lesbian l'any 2016.
Però Sergio Mora és conegut en tot el món no només per aquest gran premi i honor, perquè la seva obra ha format part de nombroses exposicions i de prestigioses col·leccions internacionals; pels seus llibres il·lustrats, alguns escrits per el i altres d'altres autors-per a públic infantil, adult i jove-; i perquè Philippe Starck li va carregar les intervencions artístiques per a dos restaurants dels restaurants que el gran xef espanyol José Andrés -nominat al Premio Nobel de la Paz- té als Estats Units. Las colaboraciones son una lista interminable con GUCCI, Tiwel, etc.
Ara mateix, Sergio té 47 anys, és un pare primerizo i dedicat, i segueix amb una agenda de projectes interminables.
Y tenemos el placer de presentar en LAB36, el la calle Trafalgar número 36, una exposició también singular: las 8 pinturas inéditas que el artista creó en 2018 para ilustrar una novela de aventuras de Arthur Conan Doyle, el autor de Sherlock Holmes, titulada El Mundo Perdido , que muchos quieren defender que en Michel Park no hi havia res d'inspiració per a Spielberg. ver el seu guió amb la novel·la. Lo que sí és cert, és que semblaria que Sir Arthur va escriure El Mundo Perdido a mesura de la imaginació, il·lusió i fantasia sense límits de Sergio.
Aprovem que està amb els pincels a la mà, pintant a un naturalista que apareix a la novel·la -i que podria ser el seu álter ego- per conversar amb ell.
Natalia- Sergio, abans de parlar de les obres que exponem i del llibre que les inspiraron, cuéntanos algo de ti. Per la teva edat, pertany a la generació X, eres un postbabyboomer . T'identifiques en algo amb els membres de la teva mateixa generació? És la que llamen de los MTV, o la generació llave, i també la generació Peter Pan.
Sergio- Si que em sembla que no està costant madurar, i això podria ser un poc síndrome de Peter Pan... Com a fills d'una generació que els costen molt d'esforç tot, que treballaran incansablement per als seus fills fora millor i no els faltaran de res, és veritat que ho hem tingut tot. També hem viscut moltes crisis però amb el mòbil a la mà. Som una generació curiosa… Ha coincidit amb la meva paternitat als 40 i el pic, això també és molt rar i mirades generacions anteriors. Molts amics de la meva edat no tenen fills per voluntaris. En canvi les generacions anteriors, no se'n plantaven aquesta possibilitat, se tenia fills perquè era el que tocaba, nosaltres ens hem pensat molt. Y yo me alegro, porque no hubiera estado preparado. Ara ho disfruto plenament... Sí, diria que hem prolongat l'adolescència.
N- Esta adolescencia interminable, infància idílica, la relacionades directament amb el teu treball, el teu estil, el món que has creat, amb el teu personatge Mágico Mora?
S- Som una generació clarament televisiva, em vaig passar el dia veient la televisió, mirava de tot, pel·lícules, documentals, dibuixos animats; també llegint còmics. En canvi mi sobrino és youtuber, no ve pel·lícules, no lee.
La teva realitat és lo que viu, tant si estàs en un parc com llegint i aquesta realitat la vas construint amb les sensacions i els sentiments que t'evocan les vivències per les que passa.
Julio Verne va considerar un gran viatger sense moure's del sillón i m'identifico amb ell.
N- ¿Crees que tots estem capacitats per crear aquesta fantasia que tens tu?
S- A mi les imatges m'evocan la fantasia, el món de les aventures, he sentit que estàs vivint aquesta experiència. Per a la meva fantasia és un complement vital.
Amb els anys vas crear un univers propi, vas sumant elements, iconografies, et vas articulant sol. Jo soy referencial, tinc mis inspiracions, descobreix, investigo...Pero m'agrada explicar-los a la meva manera, i després invento els meus personatges, les situacions que viuran, els ambients on transcurriran les seves vides o els seus moments d'acció. Es com traduir al meu propi idioma...
N- Els teus personatges canvien d'història, és com els agrada l'aventura que està vivint un altre dels teus protagonistas i se va per a allá… Traspasan d'una a l'altra…
S- Eso m'encanta, es van enlazar personatges que els re-sitúen en un altre ambient, en una altra escena i fa que els projectes es connecten.
N- Te has acercado muchas veces al mundo infantil, con cuentos, ilustrando autores. Canvies de chip segons hables a un públic infantil o adult?
S- Uno de mis recuerdos favoritos son las pelis de los 80, tienen un tono que se dirige a todos los públicos, muy familiares. Per exemple Cazafantasmas , Regreso al futuro …era para todos. Y creo que eso se ha perdido. Ara el concepte del target per identificar l'audiència a qui va dirigida qualsevol cosa que venda al mercat -ya sea cultura, ocio, productes, viatges- ha segmentat, fragmentat, creant tanta distància i diferència que és molt difícil arribar al públic amb més diversitat.
Les pel·lícules cohesionades, la cultura i l'oci estava més pensada per a la cohesió pública. Ara, també ho veig en el meu treball, tens que dirigir un missatge a un tipus de població. El target del món de la publicitat ho està absorbint tot i s'associa tant al consum ja quien consumirà el què, que separa, crea exclusió. Ens sentim molt diferents els uns dels altres segons seas d'un target o d'un altre. Y encima sólo mola el tuyo, los otros no molan para nada.
N - Estoy totalment d'acord i a més, el món de la publicitat s'apropa de tot inclòs de l'art, un perill...
S- Jo quan hago publicitat em planteo portar l'art a la publicitat i no al revés. A mi m'agrada treballar amb marques i crear llenguatges afins.
N- Cuéntanos com vives el reconocimiento. Com artista és necessari… ¿Recordes la primera vegada que et presenta al públic?
S- L'any 2004 va ser un moment clau per a mi. - Marc Parrot em va carregar la portada de la seva discoteca, va coincidir que va ser el “Año Quijote” i em va carregar una campanya per a les escoles de la ONCE, i també va inaugurar el meu primer individu a la galería Iguapop de Barcelona.
Els diferents públics de cada àmbit se sumaron i fos explosiu. Y años más tarde, el 2016 vinieron el Grammy y Philippe Starck. Un altre any molt important.
N- Quant glamour! ¿Fuiste a los Grammy?
S- No va ser perquè el mateix dia s'inaugurava el restaurant que Philippe Starck va fer per al xef José Andrés a Miami i en el que vaig portar tant temps treballant. Va ser una elecció molt difícil.
N- ¿Ya porqué escogiste Miami?
S- Per al restaurant, portava un montón de temps treballant, era una intervenció en tot el restaurant amb els meus dibuixos. A los Grammy, estava nominat, podia sortir ganador o no...
N- Y, ¿vista des de la perspectiva, repetirías la elección?
S- No em arrepiento. Los Grammy era a Las Vegas, y mientras dudaba entre una y otra, em va ocurrir preparar la boda sorpresa per a Laura - Lusesita- i ho empeçé a organitzar tot. Buscar la iglesia, la ministra, etc. Y ens casamos a Las Vegas.
N- ¿Disfrazados como en las películas?
S- No, no. Jo iba a ir de negre, elegant. I Laura també. Nosaltres casó una ministra i els testimonis de la boda van ser un Elvis, que també era el músic, i el fotògraf, que ens vam dir on posar, què caras posar i arreglar el decorat.
N- Això sí que és una aventura total, ¿no? ¿Has hecho alguna obra sobre el tema?
S- Tengo un llibre, lo llamo de “autoficción”. Però em va ensenyar vergüenza, és el tipus de pel·lícula de Tarantino… No sé que fer amb el… Un editor em va dir que li agradava però que no era el moment… Ja veiem què passa…A vegades escrit, però em va donar molta vergüenza.
N- Sergio, estic veient que eres supertímido ? Tímido o vergonzoso?
S- La infancia va ser ultratímido, em marcó. De mayor, hacia el gamba para exorcizar la timidez… Cuanto más introvertido eres, más fantasioso eres, t'encierras al teu món interior.
N- Y ¿cómo lo ves ahora? ¿Crees que hi ha la mateixa capacitat de crear, d'inventar fantasia?
S- Se ha perdido inocencia, me da pena, hay mucho desencanto. Y si eres inocentón, eres tonto.
N- ¿Inocentón? Què vols dir?
S- El sentido del humor actual és superàcid , sembla que per molar té que ser chungo. Los cantantes tienen apariencia de estar venendo droga pero sus canciones son ñoñas, y al mismo tiempo desafiantes…Es una sensación de que falta cariño. De que están de vuelta de todo, no creer en la fantasía.
Acabam de veure una sèrie en netflix tipus “Los Durrell”, que dona molt bon rollo, inspiradora. També tenen un idealisme i també viuen contratemps i desgràcies, però les accepten com a part de la vida.
Hi ha un altre fenomen que també és curiós, cierran tiendas, per exemple la Disney, perquè s'han passat a shop online, és més rentable, però així es perd la part creativa, la que crea fantasía de ver, tocar, sentir. Tot son almacenes, la vida es converteix en almacenes...
N- Y ante este panorama, ¿te has plantado cómo educarás a tu hijo Anton? És un gran reto... Decías abans que ho havia tingut molt conscients del moment. Visitando vista l'estudi l'altre dia, on Anton va gaudir molt de totes les coses que hi havia allà, és un món màgic per a qualsevol nen i em pregunto si no s'aburrirà quan salga al carrer amb un pare i una mare tan creatius i amb mons tan intensos...
S- ¡Quizás quiere todo lo contrario!
N- Hablem un poc de l'exposició, de la novel·la, del món que representa... El Mundo perdido, extinción, los exploradores, ¿tú lo crees vigente?
S- Per a mi la curiositat és important, he que ser curioso… Per exemple, estic descobrint molta música a spotify , a partir d'una que em agrada, les sugerències que proposa i em encanta…Estoy redescubriendo grupos de mi época…La curiosidad va en cualquier dirección… N- Los algoritmos… pero cuando envía publicidad no deseada… ¿cómo lo llevas?
S- Mola quan utilitzeu la tecnologia, tendria que ser una eina per al vostre ús i no al revés. Quan ella la que us utilitzeu a ti…Tot lo automatitzat lo llevo fatal, em indigno quan no em funcioni algo. Echo de menys el tracte personal.
A nivell del meu treball m'ha aportat molt, gràcies a eines tipus la wacom , el treball del restaurant ha estat una gran solució. El procés ha estat molt pràctic...
N- ¿Pero no renuncia a pinceles? -Le hago aquesta penúltima pregunta a Sergio mentre ens està pintant un personatge de la novel·la en format gegant en un dels murs de la galería.
S- Me gusta combinar…me gusta ensuciarme, también…
N- ¿i els propers projectes?
S- Estoy con muchas cosas, pero no se pueden decir… habrá que esperar un poco para saberlo…