Quan ens presenten el mot paisatge, normalment, imaginem un paratge natural en format horitzontal i estàtic. Però el terme paisatge inclou tota mena de paisatges: naturals, industrials, urbans, subaquàtics i fins i tot còsmics.

Ni el paisatge ni la nostra percepció són estàtics. La llum activa el paisatge, el transforma constantment. La nostra percepció només pot captar fragments d’aquesta transformació perpètua i ho fa a través de tots els sentits, no tan sols la vista, i a escala humana, enregistrant tots els detalls del paisatge. Aquesta percepció múltiple, macro, micro i multisensorial ens aboca a la creació d’un paisatge propi on intervenen imatges, temperatures, textures, olors i, encara que en menor mesura, també sabors.

Això em porta a reflexionar sobre les maneres de percebre i representar el paisatge i a aproximar-m’hi des de diferents vies. Verticalitzant-lo, treballant-lo de manera fragmentada a través d’elements que hi són presents, artificialitzant-lo i cercant en la destrucció la llavor del Futur.

- Laia Noal