Laia Noal
Guanyadora del premi Nasevo 2021
Poètiques de la destrucció
«Poètiques de la destrucció és un projecte en què reflexiono sobre la relació que els humans mantenim amb la natura a través del paisatge, explorant com el percebem, representem, fragmentem, artificialitzem i destruïm.
Quan ens presenten el mot paisatge, normalment, imaginem un paratge natural en format horitzontal i estàtic. Però el terme paisatge inclou tota mena de paisatges: naturals, industrials, urbans, subaquàtics i fins i tot còsmics.
Ni el paisatge ni la nostra percepció són estàtics. La llum activa el paisatge, el transforma constantment. La nostra percepció només pot captar fragments d’aquesta transformació perpètua i ho fa a través de tots els sentits, no tan sols la vista, i a escala humana, enregistrant tots els detalls del paisatge. Aquesta percepció múltiple, macro, micro i multisensorial ens aboca a la creació d’un paisatge propi on intervenen imatges, temperatures, textures, olors i, encara que en menor mesura, també sabors.
Això em porta a reflexionar sobre les maneres de percebre i representar el paisatge i a aproximar-m’hi des de diferents vies. Verticalitzant-lo, treballant-lo de manera fragmentada a través d’elements que hi són presents, artificialitzant-lo i cercant en la destrucció la llavor del Futur.»
-Laia Noal
SOBRE LA ARTISTA:
LAIA NOAL
L’obra de Laia Noal gira al voltant de la investigació de la nostra relació amb la natura, centrant-se en la construcció que fem de el paisatge i el diàleg que establim amb l’entorn.
De quina manera l’intervenim i incidim en ell constantment, generant així unes tensions entre allò que considerem natural i allò que cataloguem com artificial. L’interessa especialment com aquestes tensions condicionen la manera en què els nostres cossos es relacionen amb altres cossos i amb l’espai. I de quina manera en un món hiperconnectat i hipercomunicat que es mou a tota velocitat cap a l’artificialitat en tots els camps, aquests elements s’expandeixen donant lloc a noves relacions i comportaments.
La fragilitat, la vulnerabilitat, la resistència, l’adaptabilitat, l’equilibri, l’inefable, les divisions, les esquerdes, els elements binaris i complementaris són constants en la seva obra. Treballant de manera multidisciplinària, a través de diferents llenguatges plàstics entre els quals es troben l’escultura, la pintura, les instal·lacions, l’art sonor, el dibuix i la fotografia Noal va dibuixant i entreteixint obres que reflexionen al voltant d’aquestes idees.