“Poètiques de la destrucció” per Jordi Garrido

Pensem i construïm el paisatge: “Poètiques de la Destrucció” de la Laia Noal, guanyadora del Premi Nasevo 2021 de la Fundació Ventós, marca l’inici del calendari expositiu al LAB36 aquest 2023. 
Dins del marc de l’exposició, Jordi Garrido, historiador, curador i crític d’art, ens parla de “Poètiques de la destrucció” per introduir-nos en el projecte artístic de Laia Noal. 

Sobre Jordi Garrido

Jordi Garrido és graduat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, i disposa del Màster Oficial en Estudis Avançats d’Història de l’Art. Actualment, Jordi combina l’activitat de freelance amb la investigació doctoral sobre l’artista Norman Narotzky (1928). Com a cuardor, ha col·laborat amb el Districte Cultural de l’Hospitalet, i ha organitzat exposicions en la Fundació Arranz-Bravo, Museu de l’Hospitalet, Espai Subsòl i la Puntual en Sant Cugat. Garrido escriusobre art des de 2013 col·laborant amb diferents mitjans com A*Desk, Bonart i va gestionar la programació de l’Espai Anagrama de Revista Mirall.

“Poètiques de la destrucción” per Jordi Garrido

Laia Noal centra la seva investigació artística en una de les branques amb més trajectòria de la Història de l’Art: el paisatge; la seva percepció i la seva representació. Prenent aquesta dicotomia entre percebre i representar, situem a Noal en una llarga tradició que a occident abraça des del Romanticisme fins al land art; a diferència d’aquests, però, l’artista parteix d’una percepció multisensorial: olors, temperatures, textures i, evidentment, la visió del paisatge, que són també els elements amb què treballa per a representar l’entorn.

En aquest projecte concret, partim del constant bombardeig d’imatges de paisatges que consumim i idealitzem i què, per aquest mateix fet, ja pateixen alteracions a escala mínima. Són justament els petits canvis derivats del consum del paisatge el que detona que Noal hi vulgui reparar partint d’aquesta percepció múltiple, per traçar el camí que va dels canvis més subtils (microplàstics, contaminació atmosfèrica, etc.) fins a les alteracions més radicals i destructives, com els incendis que van assolar el Cap de Creus l’estiu de 2021.

Partint de la percepció tant dels canvis dramàtics com dels discrets, Noal representa el paisatge fugint de l’evident horitzontalitat que marca la divisió entre terra o mar i el cel: en formats verticals que ens remeten tant als paisatges orientals, com als fons de retaules de la baixa edat mitjana. Tot sense oblidar l’omnipresència de la pantalla de l’smartphone, que ens marca la verticalitat a l’hora de consumir imatges diàriament.

Amb tot, Laia Noal proposa una aproximació al paisatge de manera multisensorial, juxtaposa elements, els descontextualitza i els aïlla per evidenciar la degradació que podem arribar a provocar en la natura; un glossari de la pressió que exercim sobre el planeta: una poètica de la destrucció.

Jordi Garrido

Historiador i crític d’art