Edifici icònic i lloc de peregrinació per a arquitectes i amants del disseny, La Ricarda (o Casa Gomis) és alguna cosa més que una casa. Es tracta de l’habitatge que Ricardo Gomis i Inés Bertrand van encarregar a l’arquitecte Antoni Bonet Castellana, entre 1949 i 1963, en una reserva natural de Delta del riu Llobregat, un paisatge idíl·lic entre pins, dunes i el mar.

Aquesta joia racionalista d’estructura modular, adscrita als principis de Le Corbusier, i atenta al més mínim detall pel que fa a disseny i a arts aplicades (mobiliari, vidres o ceràmiques), és el resultat d’un llarg treball i una intensa complicitat entre l’arquitecte (exiliat a Buenos Aires en aquells anys) i l’enginyer i melòman Gomis i la seva dona, que van mantenir una extensa i documentada relació epistolar per avançar en el projecte.

Amb el temps, a més de la casa d’estiueig de la família, La Ricarda es va convertir en una mena de hub cultural que va acollir nombrosos concerts, espectacles de dansa, teatre o poesia, i pel qual van passar figures tan destacades com John Cage, Merce Cunningham, Antoni Tàpies, Miró, Brossa, Joan Prats, Mestres Quadreny o Carles Santos. Una nota de color i cultura d’avantguarda en el gris panorama de la postguerra.

Actualment, la segona generació Gomis conserva i té cura de la casa, la mostra i divulga, lluitant perquè no es perdi aquest ric patrimoni arquitectònic i cultural, tot i les moltes dificultats, entre elles l’amenaça d’un aeroport que pressiona amb créixer i apoderar-se de tan preuat terreny.