IVAN FORCADELL

Ivan Forcadell (Alcanar, Tarragona, 1993) és un artista multidisciplinari centrat en la pintura, escultura, instal·lació, i recentment en el videoart i la performance. Amb una actitud despreocupada i sense fórmules forçades, l’artista entrecreua narratives de la seva infància al camp, el folklore i la ironia.

Actualment compta amb més de 20 exposicions dins i fora d’Espanya, entre els quals destaquen exposicions individuals com L’inici del Segon Acte, Fundació Lluís Coromina, Barcelona, 2019; Flux Cutting, Focus Gallery, Lisboa, 2019; El sueño de lo rural produce monstruos, Galeria Desig, Barcelona, 2018; Jardí, Galeria Pilar Riberaygua, Andorra, 2017; o Vamos a la playa, Fundació Eina, Barcelona, 2016, entre d’altres. I pertany a diverses col·leccions com: Fundació Lluís Coromina, Fundacion EINA, Soho House Group, People in Xarxa Foundation,  Fundació Vila Casas.

LOS VEGANOS
COMPRAN FLORES

TEXT CURATORIAL

Ens sumem a grans idees que som incapaços de sostenir íntegrament. Moltes d’elles represen- ten progrés, canvi i evolució, però també són l’origen de les actituds hipòcrites de la nostra societat. Los veganos compran flores és un exercici d’autocrítica que posa de manifest les con- tradiccions en què tots caiem. Iván Forcadell (1993) creua el límit de tot allò que no s’ha de dir amb aquest experiment que reivindica la seva necessitat d’acabar amb la hipocresia i els silen- cis imposats per la moral contemporània.

La mostra és un homenatge a les flors, protagonistes de l’univers divertit, despreocupat i desme- surat que inunda la sala. L’artista vol donar veu a aquests éssers, parlar dels seus sentiments i construir-los un espai segur; posar de manifest que no totes són iguals, no totes gaudeixen del mateix estat mental ni tenen els mateixos somnis … Parlem dels seus fetitxes? Sempre en clau d’humor, l’autor s’imagina com ha de ser el dia a dia d’una flor. Es pregunta: Algú pensa algu- na vegada en com se sent aquesta rosa que és utilitzada indiscriminadament per enterraments i celebracions?, què tal es trobarà la camamilla?, o què passa si l’espígol no s’ha aixecat d’hu- mor per dissimular males olors?

El codi de l’exposició és la ironia, present en cada símbol, en el llenguatge, en els colors. Tam- bé en Otro precio en el amor, la primera peça de videoart de l’artista, que transporta el visi- tant a aquell moment en què va desfullar una flor per obligar-lo a sentir els crits d’un ésser que està sent mutilat. L’artista ens situa en el lloc de l’altre a través d’un so estrident i agònic. Així, posa de manifest el dolor dels altres i com l’utilitzem en el nostre propi benefici.

La virgen de las flores, el segon eix de la mostra, encarna aquesta tradició tan present sempre en les propostes de Forcadell. Es tracta d’una verge d’aire kitsch que al·ludeix a aquelles cultu- res precristianes en què les flors eren l’element central de les ofrenes. L’artista busca convertir a l’espectador a devot i, amb cert sarcasme, el convida a participar d’aquest ritu que consisteix a oferir una flor i condemnar-la a observar el món des de la impotència. Els jutges de l’acte són els apotecaris situats davant de la verge. Aquests evidencien la gran contradicció de la mostra

i és que són al mateix temps recipients de vida, mentre que mantenen les flors fresques, i urnes funeràries, ja que en el fons són espais sense escapatòria per a elles.

Forcadell juga amb l’espectador i li proposa amb enginy un exercici d’autocrítica. Representa el subtil de les contradiccions i es planteja si serem capaços de percebre totes aquelles en les que incorrem. Los veganos compran flores és una evidència d’aquella fina línia que sustenta la nostra moral.