DISPOSITIUS DE RESISTÈNCIA

Els artistes internacionals que participen en Dispositius de resistència, l’exposició que es presenta a Lab 36, formen part de la darrera promoció del Màster de Producció i Recerca Artística, en la línia Art i Contextos Intermèdia (2020-21) de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

El títol de l’exposició remet, per un costat, a la capacitat d’adaptar-se a unes circumstàncies molt adverses. I d’altra banda, fa referencia a un conjunt d’obres desenvolupades en un temps suspès per allò imprevisible en aquest parèntesid’incertesa. La pluralitat de les recerques artístiques presentades revelen una gran diversitat de processos d’exploració de la nostra quotidianitat i del nostre entorn amb una mirada crítica del món

ORGANIZA: Máster de Producción e Investigación Artística, línea Arte y Contextos Intermedia, Universidad de Barcelona en conjunto con Lab 36

DONNY AHUMADA POBLETE - Chile, 1986

El MACBA como centro de reunión

Llibre d'artista
6 x 21.5 cm Desplegat 29.7 x 64.9 cm

La peça correspon a el projecte de recerca Tres ejercicios de espacio. Miradas a los espacios de reunión, el qual aprofundeix en sortir a observar i dibuixar com esdevé la reunió a la ciutat, mirant-la des tres dimensions: els objectes, l’empremta, i el “espai” o àmbit “. El llibre objecte presentat correspon a un compendi, que recopila per mitjà d’un joc, entre els escrits i els dibuixos realitzats en les sortides a recórrer els diferents espais de la ciutat de Barcelona, en els quals sorgeix espontània i freqüentment la reunió en condicions adverses, restriccions de desplaçament i reducció de les activitats recreatives.

Donny Ahumada Poblete, dissenyador i artista xilè, estudia a l’aler de la pensada de l’Escola d’Arquitectura i Disseny de la Ponticia Universitat Catòlica de Valparaíso. Participa en la docència com a professor en diferents assignatures i ha treballat en projectes de recerca de l’esmentada escola. Col·labora com a dissenyador per a la Fundació Alberto Cruz Covarrubias. Durant abril de 2017 i maig de 2018, realitza una investigació al voltant de l’oci tèxtil a les escoles tecnicoprofessionals de Santiago de Xile, el qual culmina amb una sèrie d’obres artístiques exposades al Palau Cousiño. La seva línia de recerca se centra en l’estudi de la originació de el procés creatiu, considerant-lo com una capacitat universal, necessària en el desenvolupament de processos que impliquin un diàleg entre un propòsit mental i la seva materialització.

SALUA ARCONADA - Burgos

Llegandum, 2021

Instal·lació
Ferro, acer i zinc plegats
8 peces de mides variables (60 - 120 cm de llarg x 10 cm d'ample)

LLEGANDUM reflexiona sobre el concepte d’«arribar».

La Relació d’Indeterminació de Heisenberg estableix la impossibilitat que certs parells de quantitats físiques observables d’un objecte donat (com la posició i el moviment lineal) siguin coneguts amb precisió arbitrària. El gerundi inventat per titular l’obra ja ens diu que tot esdeveniment ocorre en un present continu.

En altres paraules, com més certesa es busca per determinar la posició, menys es coneix el seu moment lineal.

Nascuda a Burgos (Espanya). Llicenciada en Ciències Socials i de la Informació per la Universitat del País Basc. Grau de Belles Arts i Màster en Producció i Investigació artística a la Universitat de Barcelona. Ha residit a diferents països, on re-orientar els seus interessos professionals cap a diversos camps de l’art amb un postgrau en Mercat internacional d’Art al “Institut D’Études Supérieures des Arts” (L’IESA) i formació en antiquariat amb Daniel Cohen ( surt de Ventes D’Stora i Antiquités Comte) ambdós a París. Durant anys ha regentat tallers de restauració a l’Haia i Dijón.

Anàlogament va començar a desenvolupar la seva pràctica artística centrada en la asimetria temporal, l’experiència subjectiva de el temps i la relació difusa de l’individu modern amb el temps cronològic i lineal, connectant el seu treball amb camps com la física, la neurociència o la psicologia. És en aquest àmbit en el qual se centren les seves investigacions, tant en l’obra personal com en l’anàlisi teòrica de la temporalitat com a condició crítica en l’art contemporani.

Ha realitzat dues exposicions individuals i participat en nombroses exposicions col·lectives i festivals. Té obra en col·leccions particulars. Actualment viu i treballa a Barcelona.

ADRIÀ GAMERO CASELLAS - Olot, Girona, 1988

La foto (WhatsApp Imatge 2019-02-07 at 15.14.18)

Dibuix
Llapis sobre paper Gvarro mil·limetrat
80 x 93 cm

Aquest projecte és una busca sobre la incidència que tenen les imatges en el moment que aquestes perden contacte amb la realitat. Em centro en les imatges digitals provinents de l’esfera virtual, causants d’un canvi en la nostra concepció i experiència del real. Les pantalles provoquen una experiència en diferit on el món és substituït per els signes d’aquest, el que Baudrillard nombra hiperrealitat. En aquest espai virtual és d’on recupero les imatges, que reconstrueixo utilitzant tècniques analògiques com el dibuix, el llibre d’artista o la construcció de diorames, per a retornar-les al món físic. En el procés de dotar d’una nova materialitat a aquestes imatges afloren a la superfície les seves estructures, es fa visible com es formulen i la seva naturalesa fictícia.

Graduat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ​​l’any 2016. Visc i treball entre Barcelona i Olot, des d’on realitzo la meva producció artística al voltant de la imatge i les tècniques de reproducció d’aquestes; mitjançant dibuixos, gravats, maquetes i pintures. Actualment centre meu treball en les formes com construïm i consumim les imatges, i el canvi que aquestes provoquen en la nostra percepció. Les meves obres han estat exposades en espais com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ​​la Sala Parés, la Galeria Esther Montoriol, la Fundació Vila Casas, la Fundació Felícia Fuster, el Centre d’Art Maristany, el Centre Cultural La Mercè de Girona, l’ Tsukuba Museum of Art, Ibaraki i el Acdademia vaig donar Belle Arti di Bologna, Bolonya, entre d’altres. També he pogut gaudir d’una residència a Fabra i Coats, fàbrica de creació; de Tinta Invisible Edicions; i de les beques per a la formació de la Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca.

OSCAR GARTÍN - Roses, Girona, 1982

Proyecto 1, M1 y M2, 2021

Tècnica mixta (manta sobre estructura de fusta )
151 x 100 cm

Duc a terme la meva activitat a través de l’acció de desplaçament, un terme de què m’apropio en el seu sentit més ampli, per a la conversió en els meus processos. A través de la modificació, article una sèrie d’accions on emergeixen les diferents àrees i categories abstractes que prevalen en el procés creatiu de l’obra.

Utilitzo el desplaçament no només com a acció mateixa sobre el material, sinó també com a concepte, utilitzant aquesta acció com a desplaçament de l’estat, la forma i el context dels diferents materials amb els quals treballo. Una pràctica artística que qüestiona el mateix resultat de les peces, desplaçant els límits de l’obra a través de la interacció entre els diferents materials. Això em permet transitar entre diferents expressions artístiques, produint contínues mutacions que acaben en una manifestació híbrida entre la instal·lació, la pintura i l’escultura.

Vaig néixer a Roses el 1982. Vaig cursar el grau d’Arts i Disseny a l’Escola Massana, el qual vaig finalitzar al 2017 i en l’actualitat acabo de fer el màster de producció i investigació artística a la UB. La producció de la meva obra parteix d’una pràctica artística des de la realitat que m’envolta. Treball en diferents llenguatges visuals. Realitzo la meva activitat a través de l’acció de l’desplaçament, un terme de què m’apropio en el seu sentit més ampli, per a la conversió en els meus processos. A través de la modificació, articula un seguit d’accions on emergeixen les diferents àrees i categories abstractes que prevalen en el procés creatiu de la meva obra. En l’àmbit formal de la meva feina podem observar una clara intenció de no conformar-me amb el simple llenç. Busco trencar amb aquest i crear nous llenguatges d’expressió a través de diferents usos de la tela o altres materials. Des de les més tradicionals tècniques com poden ser l’oli o l’acrílic, a trencar llenços, cosir-los, utilitzar transfers, esprais i noves formes de representació. Sempre estic en una recerca constant per afegir a l’obra una nova estètica.

FELIPE GARCÍA SALAZAR
Bogotá, Colombia, 1986

Manifiesto y ruina, 2021

Ferro, maó i pintura
20 x 24 x 20 cm

MANIFIESTO y RUINA és una sèrie d’escultures de petit format realitzades a través de la juxtaposició d’elements com el maó i el ferro. Aquests maons són restes de l’enderrocament massiu d’edificis a la ciutat de Barcelona. Les peces van ser creades amb l’objectiu de reproduir estructures minimalistes de l’arquitectura de la ciutat. Així es van crear bases de ferro de manera que transforma cada maó i li dóna una identitat, crea un personatge en si mateix. No obstant això, aquesta caracterització no celebra cap personalitat específica del passat. Són antimonuments per a històries que van quedar enrere: l’espectador només pot tractar d’endevinar infructuosament quin tipus d’homenatge pogués rendir aquest monument en ruïnes.

Felipe García Salazar, artista visual i gestor cultural, graduat de la School of Visual Arts de Nova York i actualment cursant el Màster en Producció i Recerca Artística de la Universitat de Barcelona. El seu treball explora de manera autobiogràfica la seva relació amb el temps, la història i la seva pròpia identitat. A partir de la instal·lació, Felipe busca crear espais de pensament i diàleg amb l’espectador, que conviden a reflexionar sobre l’status quo contemporani i el que entenem com a realitat. Felipe García Salazar ha exposat el seu treball en exposicions individuals i col·lectives incloent Mollet Art 2021 – Museu Abello, Primal Distance – Looking Forward Londres / Sant Andreu Contemporani, Mostra Art Jove la Rioja. – ESDIR – La Rioja, Art Emergent Sabadell – Acadèmia de Belles Arts, Sabadell, Translació – Galeria Penya, Buenos Aires, Argentina, Crossover – Western Gallery, Washington, USA, Minders – Visual Arts Gallery, Nova York, USA, Octet – Pera Museum, Istanbul, Turquia, El Millor que Podem – Ambaixada de Colòmbia a Buenos Aires – Argentina, Mixtape – Visual Arts Gallery Nova York, USA, entre d’altres.

ANDRIA NICOLAOU - Lemesos, Chipre, 1992

Estudios de luz: registros lumínicos, 2021

Vídeo. 2 ́4”

La peça tracta sobre percebre la informació que té l’espai buit, observar una paret blanca exterior i donar valor a l’invisible, a l’imperceptible a través de la llum natural.

Una llum que canvia a l’espai, que canvia els colors d’una superfície que existeix invisiblement en l’espai. Analitzant la informació d’una paret anodina i observant el que hi ha en el buit canvia la percepció d’aquest espai, d’aquesta llum. Aquesta llum projectada canvia a l’espai i crea una realitat delicada. La llum i tot l’espectre de colors que amaga poden crear un espai, transformar-lo, desfer la seva materialitat i existir en la percepció de la realitat paral·lela que ofereix.

Aquesta peça és l’estudi de la informació i dels colors que té la llum en un espai buit durant 12 h.

Artista multimèdia i VJ, nascuda a Xipre, l’artista ha cursat estudis a Florència, Venècia i Minneapolis, acabant el grau en Belles Arts a l’Acadèmia de Belles Arts de Florència. Els seus projectes volen explorar el canvi de la percepció que tenim d’un espai creant noves realitats i nous mons visuals, virtuals i sonors, buscant la relació que té la llum, les projeccions, la imatge, el so i altres eines amb l’espai, la obra d’art i el cos. Els seus projectes sovint tenen un caràcter site- specific, multidisciplinari i col·laboratiu que experimenten nous llenguatges i noves realitats artístiques. Actualment viu a Barcelona i acaba el Màster de Producció i Recerca Artística a la Universitat de Barcelona.

Las paredes hablan, 2021

ROMINA PEZZIA - Lima, Perú, 1988

Brodat a mà sobre tela d'organdí blanca, fil i agulles
84 x 119 cm

Aquesta investigació utilitza com a base i fonament l’habitatge, per entendre com les relacions funcionals i característiques formals dels espais que habitem, determinen nostre comportament i forma d’actuar en el món. En Les parets parlen (2021), aparec brodats i superposats quatre plans d’habitatges habitades. En ells han estat col·locades unes etiquetes amb les memòries de l’habitar aquells espais. Les frases representen records de situacions i elements comuns a totes les cases, de manera que sostenir-les amb una agulla permet que moure de lloc i fer viatges en el temps. Aquesta obra, que utilitza la memòria, es una altra manera d’explicar el diagrama de l’habitar.

Romina Pezzia (Lima, Perú. 1988) és arquitecta per la Universitat Peruana de Ciències Aplicades, ha treballat com a tal per deu anys i porta cinc d’ells com a docent en la Facultat d’Arquitectura de la mateixa universitat. Paral·lelament ha desenvolupat la seva pràctica artística, enfocada en l’habitar en l’àmbit públic amb perspectiva de gènere. Actualment, cursa el Màster Producció i Investigació Artística (PRODART, 2020-2021) de la Universitat de Barcelona, ​​on segueix desenvolupant a major profunditat el tema de l’habitar, aquesta vegada en l’àmbit privat, des de la unitat de l’habitatge.

SERGIO QUIROGA - Bogotá, Colombia 1993

Errante, cansado, entusiasta, fatalista, 2021

Técnica mixta
Sèrie 4 dibuixos
mesures variables

El recull de situacions és potser la manera més senzilla de parlar d’elles, des del material, o el concepte mateix, és aquella manera que pot convertir-se o prendre l’espai d’un altre sense importar la seva estructura o material per donar significat, al seu torn fa referència a la infinitat de possibilitats que són capaces d’adoptar diversos formats (llenguatges) depenent del context.

GABRIEL TONDREAU - Santiago de Chile, 1989

Pareidolia trash, 2021

Oli sobre tela | 100x80cm
Fotos - Pereidolia Trash Series (2021)
40x30cm

El projecte “Pareidolia Trash” es tracta de la trobada fortuïta amb un fragment de la realitat que representa una nova oportunitat. Mitjançant la seva reinterpretació i modificació en el quefer artístic, reflexiono sobre la hibridació disciplinària i els bagatges estilístics. Així mateix en interrompre certs recorreguts en el treball creatiu, per estímuls inesperats o per dur a terme nous plans, ens trobem amb la ruptura asignificante; aquesta planteja un trencament en l’estructura rizomàtica, apuntant a noves direccions aleatòries i inesperades.

Gabriel Tondreau Geisse, Santiago de Xile (1989) Llicenciat en Arts Visuals U. Finis Terrae 2014, eradicat a Barcelona des de 2017. Director visual i cofundador de la companyia “Ni nu ni baixant l’escala” 2015-21. Màster en Producció i Recerca Artística Universitat de Barcelona 20-21. Entenc la pràctica artística com un assaig permanent, on es corren riscos, es revisen i s’ajusten constantment assumptes pertinents a la composició, a la color, la temàtica i a les diverses materialitats d’una manera cíclica. El major aprenentatge que he tingut aquest últim temps és el desinterès a una sola disciplina. Existeixen una infinitat de mitjans per dur a terme una idea, un concepte i la diversitat de tècniques col·laboren a que aquest es manifesti de manera multilateral, cobrint un espectre més ampli pel que fa a la comunicació d’una idea i a el desenvolupament d’una poètica.

YING YE - Fujian, China, 1992

That period of time, 2021

Video. Duración 1 ́57 ́ ́

L’experiència de la pandèmia i el confinament ha canviat la nostra percepció de el temps i l’espai. Em vaig sentir molt deprimida a l’aïllament i a el mateix temps, em vaig tornar incapacitada per al món exterior. Vaig decidir llavors segellar aquesta experiència espai-temporal tancant un envàs de vidre en el que vaig gravar la meva lluita i vaig congelar. Però possiblement morirà. Aquest recipient de vidre tanca un canvi en un espai i un temps limitats. El temps s’estanca en un espai estret, percebo la seva velocitat alterada i em molesta la inutilitat de la meva inacció.